A l’hora d’emprendre el disseny metodològic és necessari definir prèviament quina serà la unitat d’anàlisi, la població i la mostra sobre les quals centrarem la nostra recerca. Malauradament, aquest procediment no és tant fàcil com podria semblar a primera vista. Al tractar-se de termes polisèmics, és a dir que poden adquirir diferents significats, sovint incorrem en errors d’especificació al definir la població o la mostra, el que pot comportar incongruències metodològiques en el disseny de la recerca. En aquest apunt, aprendrem a definir la població, les unitats d’anàlisi i les tècniques de mostreig (qualitatiu i quantitatiu) que poden ser-nos útils per desenvolupar el nostre TFG. Continue reading “APUNT 12: La delimitació de la població i la unitat d’anàlisi”
Categoria: APUNTS
APUNT 11: L’elaboració del Pla de Recerca
Un cop formulats els objectius i orientat com ha de ser el disseny metodològic, és molt aconsellable que elaborem un pla de treball on s’especificaran les diferents fases i tasques de què consta la nostra recerca. Penseu que aprendre a planificar una recerca és una competència necessària en el nostre procés de formació com a investigadors/es, a més d’una eina molt útil per fer el seguiment i avaluació de la nostra recerca. Continue reading “APUNT 11: L’elaboració del Pla de Recerca”
APUNT 10: Els paradigmes de recerca
Quan parlem de paradigmes de recerca, ens passa sovint com al protagonista de l’obra de Molière quan se sorprenia del fet que durant tota la seva vida hagués parlat “en prosa” sense saber-ho. D’igual manera, sempre que desenvolupem una investigació ho estem fent des d’un paradigma de recerca encara que no en siguem conscients. Ignorar aquest fet, pot ser font d’errors i i d’inconsistències. És per aquest motiu, que cal conèixer i enunciar el paradigma on inscriurem la nostra recerca abans d’elaborar el nostre disseny d’investigació. Fer-ho d’aquesta manera constitueix no només un exercici d’honestedat científica, sinó també una guia per afrontar les diferents decisions metodològiques que haurem de prendre en el curs del nostre procés d’investigació i que hauran de ser consistents amb la nostra elecció paradigmàtica. Continue reading “APUNT 10: Els paradigmes de recerca”
APUNT 9: La formulació de les hipòtesis i proposicions
Un cop hem determinat el tema, l’hem concretat en una pregunta i hem establert els objectius, podem proposar una temptativa de resposta a la nostra pregunta de recerca que ens servirà per definir el model d’anàlisi. Aquesta temptativa de resposta pot adoptar la forma d’una hipòtesi o d’una proposició, depenent de si el nostre enfoc de recerca: quantitatiu o qualitatiu. En cas que utilitzem mètodes mixtos, podem formular hipòtesis en la part quantitativa i proposicions en la part qualitativa. Continue reading “APUNT 9: La formulació de les hipòtesis i proposicions”
APUNT 8 L’operacionalització de conceptes
El camí cap a la producció de coneixement científic opera sovint en una doble direcció: d’una banda, a través de la conceptualització que és el procés que va de l’evidència empírica a la formació dels constructes teòrics que anomenem conceptes, tal i com hem vist en l’apunt dedicat a l’elaboració del marc teòric, i de l’altra cap l’operacionalització, que consisteix en transformar aquests conceptes de manera que podem operar amb ells en una recerca empírica. Continue reading “APUNT 8 L’operacionalització de conceptes”
APUNT 7: El disseny metodològic
El disseny metodològic és aquell apartat on especifiquem les passes que haurem de seguir per donar una resposta fonamentada a la nostra pregunta de recerca. De fet, la paraula mètode prové del grec methodos, que significa el camí o la via que ens permet arribar a un destí, per tant podem entendre el disseny metodològic com el traçat del camí que nosaltres considerem més idoni per arribar a la meta o objectiu que ens hem fixat. Continue reading “APUNT 7: El disseny metodològic”
APUNT 6: Com elaborar un TFG teòric en Ciències Polítiques?
Un dubte recurrent que apareix cada any entre els i les alumnes que curseu l’assignatura d’Eines de Recerca Politològica és com enfocar un TFG teòric. De fet, no es tracta d’un tema menor. La majoria de manuals metodològics en ciència política estan exclusivament enfocats cap a la recerca empírica, i és difícil trobar un text en català o castellà orientat al disseny i elaboració d’una investigació teòrica. Els motius pels quals aquest format de recerca no acostuma a incloure’s dins els manuals de metodologia són diversos, des de la desconeixença, quan no cert menyspreu, cap a la recerca teòrica per part dels i les practicants de la ciència política empírica, fins a la dificultat que comporta intentar sistematitzar un enfoc que es caracteritza per la seva flexibilitat i obertura. Tanmateix, donat que existeix una demanda creixent sobre com elaborar una recerca teòrica en el camp de la Ciència Política, m’he “atrevit” a escriure aquest apunt, malgrat ser conscient que el que seguirà és una mirada parcial, limitada i segurament reduccionista de les diferents possibilitats que ens ofereix la investigació teòrica en Ciència Política. Continue reading “APUNT 6: Com elaborar un TFG teòric en Ciències Polítiques?”
APUNT 5: L’elaboració del marc teòric
Un cop hem definit el tema, construït el problema, elaborat la pregunta i formulat els objectius ja estem en condicions d’armar els fonaments teòrics sobre les quals es basarà la nostra investigació. Per fer-ho, és necessari revisar allò que ja s’ha dit sobre el nostre problema i pregunta de recerca i identificar aquells conceptes, i relacions entre aquests, que serviran de fonament a la nostra argumentació. Tanmateix, és important recordar que la revisió de literatura ni comença ara, ni finalitza quan donem per tancat el marc teòric. De fet, tant la revisió bibliogràfica com l’elaboració de teoria ja l’hem iniciada quan hem definit el tema i hem construït el problema, i ens acompanyarà en cada nova etapa de la nostra recerca fins el moment d’escriure les conclusions. És per aquest motiu que diem que la investigació social no segueix una progressió lineal, sinó que avança en espiral a través d’un diàleg continu entre la teoria i les dades empíriques. Continue reading “APUNT 5: L’elaboració del marc teòric”
APUNT 4: La formulació dels objectius de recerca
Els objectius són els que precisen què pretenem aconseguir en la nostra investigació i com pretenem fer-ho. La seva formulació ha de ser el màxim de clara, precisa, concisa i delimitada i han d’estar alineats amb la construcció del problema, la pregunta, la justificació de la recerca i el disseny metodològic que emprarem. Continue reading “APUNT 4: La formulació dels objectius de recerca”
APUNT 3: La pregunta de recerca
Un cop hem identificat el tema i hem construït el problema, estem ja en disposició d’elaborar la nostra pregunta de recerca. Tota investigació comença amb una pregunta a la qual el nostre treball vol donar una resposta, fins que no tenim pregunta, no tenim recerca. Penseu la pregunta de recerca com el fil d’Ariadna que ens acompanyarà al llarg de tot el nostre procés, per la qual cosa la seva elaboració no pot ser mai mecànica, sinó que requereix que hi dediquem temps, esforç i posem a prova la nostra capacitat de raonament. Quan més clara, precisa, pertinent i rellevant sigui la nostra pregunta de recerca, més fàcil ens serà respondre-la. Si heu definit i elaborat correctament el problema, teniu bona part del camí aplanat per construir la vostra pregunta de recerca. Continue reading “APUNT 3: La pregunta de recerca”
APUNT 2: La construcció del problema de recerca
Un cop hem identificat el tema, ara toca inscriure’l dins d’un problema de recerca, o dit d’una altra manera, construir-lo/expressar-lo com a un problema d’investigació. Si en la fase d’identificació, havíem après a transformar el nostre interès personal en un tema apte perquè sigui objecte d’una recerca científica, ara hem d’aprendre a situar-lo dins del context social i teòric que ens permeti especificar-lo millor i justificar així la seva rellevància social, política i acadèmica. En aquest apunt, trobareu alguns consells pràctics per procedir a la creació d’un problema de recerca. Continue reading “APUNT 2: La construcció del problema de recerca”
APUNT 1: Com escollir el tema del nostre TFG
Abans de començar l’elaboració del TFG, és necessari escollir i delimitar quin serà el tema sobre el qual farem la nostra recerca. Es tracta d’una de les etapes més importants del procés, ja que si ens bloquegem en aquest punt, anirem donant tombs d’aquí cap allà, mentre van passant les setmanes, i fins i tots els mesos. De fet, són molts els i les estudiants que consideren que la definició del tema constitueix l’etapa més difícil de tot el procés d’elaboració d’un TFG i a la vegada, la que menys atenció acostuma a rebre en els manuals i les classes preparatòries. Per aquest motiu, en aquest primer apunt aprendrem les estratègies i els criteris que poden ser-nos útils per escollir un bon tema de recerca. Continue reading “APUNT 1: Com escollir el tema del nostre TFG”
APUNT 0: El Treball de Fi de Grau en Ciències Polítiques
Els Treballs de Fi de Grau (TFG) són projectes de recerca elaborats amb la supervisió d’un tutor o tutora on es demana a l’alumne que apliqui els coneixements, habilitats i competències que ha adquirit al llarg dels seus estudis. La seva inclusió com a requisit obligatori per a la finalització del grau deriva del procés de convergència cap a la creació un Espai Europeu d’Educació Superior iniciat amb la Declaració de Bolonya (1999) i desenvolupat a l’estat espanyol amb l’aprovació del Reial Decret 1393/2007 de 29 d’octubre on s’estableix que tots els estudis universitaris oficials han d’incloure obligatòriament l’elaboració i defensa d’un treball final, ja sigui de grau, de màster o doctoral. Aquest procés de convergència no suposa únicament una reforma de caràcter estructural de l’ensenyament superior per facilitar la seva harmonització a escala europea, sinó també un canvi d’orientació del paradigma docent que passa a estar centrat en la formació i adquisició de competències i a situar l’alumne al centre del procés d’aprenentatge. Dins aquest canvi de paradigma, el TFG adquireix un rol fonamental en tant ha d’estar orientat a l’avaluació de competències associades al títol. S’espera doncs que un TFG sigui exigent i rigorós, estigui ben redactat i formalment ben estructurat. Per obtenir el títol de , els estudiants han de realitzar un treball de final de grau (TFG) que serveix per avaluar les competències generals adquirides en el decurs dels estudis i com a síntesi de les habilitats i els coneixements als quals han accedit. El treball, tutoritzat, té una càrrega lectiva que es dictamina en funció de cada pla d’estudis i que d’acord amb el capítol III del RD 1393/2007 ha de tenir “un mínim de 6 crèdits i un màxim del 12,5 per cent del total dels crèdits del títol”. Continue reading “APUNT 0: El Treball de Fi de Grau en Ciències Polítiques”