Un cop hem determinat el tema, l’hem concretat en una pregunta i hem establert els objectius, podem proposar una temptativa de resposta a la nostra pregunta de recerca que ens servirà per definir el model d’anàlisi. Aquesta temptativa de resposta pot adoptar la forma d’una hipòtesi o d’una proposició, depenent de si el nostre enfoc de recerca: quantitatiu o qualitatiu. En cas que utilitzem mètodes mixtos, podem formular hipòtesis en la part quantitativa i proposicions en la part qualitativa.
Dins el paradigma positivista, la hipòtesi ha tendit a ser considerada l’element central del procés de recerca, fins al punt d’arribar a identificar el mètode científic amb el mètode hipotètico-deductiu. De fet, és usual trobar dissenys de recerca que arriben a prescindir de la pregunta de recerca i centren el seu disseny metodològic en l’avaluació d’una hipòtesi determinada. En canvi, en els nous paradigmes i enfocs metodològics es tendeix a reduir aquesta centralitat, fins al punt de prescindir que es pot arribar a prescindir de les hipòtesis, tal i com succeeix en les recerques qualitatives, els dissenys exploratoris o els basats en el Big Data i el Machine learning.
Tanmateix, aprendre a formular correctament una hipòtesi constitueix una de les competències necessàries en el vostre procés de formació metodològica. És per aquest motiu que en aquest apunt, abordarem les hipòtesis en el seu sentit clàssic, en el marc d’una recerca quantitativa, per passar després a explorar altres alternatives com les proposicions o els supòsits de recerca.
En el cas d’una recerca quantitativa, podem concebre una hipòtesi com una resposta plausible a la nostra pregunta de recerca. D’acord amb Popper, per ser considerada científica una hipòtesi ha de ser falsable, és a dir hem de poder determinar sota quines condicions de possibilitat aquesta hipòtesi pot ser refutada per l’evidència empírica. En el cas que no podem determinar quines són aquestes condicions de possibilitat, la hipòtesi no pot ser considerada científica, sinó metafísica (p.ex. afirmar l’existència de Déu no és una hipòtesi científica, perquè no puc determinar en quines condicions aquesta hipòtesi seria falsa).
A l’hora de formular una hipòtesi, és necessari distingir les hipòtesis conceptuals de les hipòtesis estadístiques. Les hipòtesis conceptuals són aquelles que relacionen els conceptes i variables de la nostra recerca. En canvi, les hipòtesis estadístiques són el resultat d’operacionalitzar les hipòtesis conceptuals perquè puguin ser objecte de tractament estadístic.
Així mateix, depenent del nombre de variables i la finalitat de la recerca, podem distingir tres tipus d’hipòtesis: les descriptives, relacionals o explicatives.
Les hipòtesis descriptives acostumen a emprar una única variable i tenen per finalitat caracteritzar un fenomen determinat (per exemple, ens interessa saber si hi hagut un creixement dels casos de violència de gènere en els països de l’Europa Occidental durant els deu anys).
En canvi, les hipòtesis relacionals, també anomenades correlacionals, són aquelles que estableixen si dues variables estan relacionades, indicant alhora la direcció d’aquesta associació: positiva, si l’increment en el valor d’una variable suposa l’increment de l’altra; o negativa, si l’increment d’una variable suposa una disminució del valor de l’altra. Per exemple: si aquest augment de casos de violència de gènere està associat a un empitjorament de les condicions econòmiques derivades de la crisi, indica una relació negativa. Tanmateix, el fet de considerar únicament l’associació entre dues variables no ens permet establir relacions de causalitat, ja que l’associació pot ser espúria.
Finalment, les hipòtesis explicatives, també anomenades causals, són aquelles que analitzen com es relacionen diferents variables per tal d’establir les causes que expliquen aquesta variació. Per exemple, si un augment dels casos de violència de gènere està associat a un empitjorament de les condicions econòmiques tenint en compte les diferències entre models de benestar, marcs normatius en relació a la violència de gènere,… Aquestes variables que tenim en compte alhora d’avaluar la nostra hipòtesi són anomenades variables de control i constitueixen un element central alhora d’avaluar l’existència d’una relació causal.
Per poder treballar amb hipòtesis és necessari operacionalitzar-les, és a dir transformar els seus components (casos de violència de gènere, empitjorament de les condicions econòmiques, models de benestar, marcs normatius en relació a la violència de gènere,…) en variables que puguin ser mesurades empíricament. Aquest procés suposa transformar les nostres hipòtesis conceptuals en hipòtesis estadístiques on operem amb variables que poden ser objecte de mesura. Tal i com hem vist en l’apunt anterior, l’operacionalització d’un concepte pot arribar ser un procés força complex, i en la majoria de casos ens haurem de conformar a construir indicadors aproximats del concepte. Per exemple, el concepte de violència de gènere és multidimensional (inclou múltiples situacions que van des de l’assassinat d’una dona fins a les situacions d’assetjament psicològic o moral), d’altra banda, les dades amb què treballem poden no ser comparables (per exemple, el que en un país pot ser tipificat com a violència de gènere, en altres països no ho és i no es recull a les estadístiques). Així doncs, caldrà fer sempre una revisió acurada de la literatura per poder transformar les nostres hipòtesis de recerca en hipòtesis estadístiques, i trobar la millor forma d’operacionalitzar-les perquè els seus resultats puguin ser comparables.
Així mateix, per tal d’establir una hipòtesis és necessari diferenciar quina és la funció de les diferents variables que operen en una recerca. Podem distingir així entre:
La variable dependent, també anomenada variable resultat o resposta, es aquella que ens interessa estudiar (en el nostre cas, l’augment de casos de violència de gènere).
La(es) variable(s) independent(s), també anomenada variable predictora o criteri, és la variable que volem estudiar el seu efecte en la variable dependent (en el nostre cas, l’empitjorament de les condicions econòmiques).
Les variables de control aquelles que situem sota control en el nostre estudi i que poden afectar la relació entre la variable independent i la variable dependent (en el nostre cas, el marc normatiu, les polítiques de gènere,…). Aquestes variables poden ser antecedents, si se situen amb anterioritat a la variable dependent, o mediadores, si actuen entre la variable independent i la dependent.
Les variables estranyes, també anomenades interferents, són aquelles que poden afectar la relació entre la variable independent i la variable dependent i que no estan contemplades en la nostra recerca, per la qual cosa poden afectar als resultats del nostre estudi.
Problemes associats a les variables
Una font de problemes associats a les variables és la manca de variabilitat associada a la variable dependent (per poder estudiar la seva variació és necessària que aquesta variï).
Una altra font de problemes és la manca de variabilitat associada a la variable independent (si aquesta no varia no podem explicar cap canvi).
La formulació d’una hipòtesi en una recerca quantitativa
En una recerca quantitativa una hipòtesi es formula durant el disseny de recerca, abans del procés de recollida i anàlisi de dades, i ha d’estar alineada amb la construcció del problema, l’objectiu i la pregunta de recerca. Un cop formulada, una hipòtesi no s’ha de modificar, ja que esbiaixaria els resultats del nostre estudi.
Criteris per la formulació d’una bona hipòtesi
- Ha de contenir tantes hipòtesis com siguin necessàries, establint aquelles relacions entre variables que hem contemplat en el nostre model d’anàlisi.
- Ha d’estar ben enunciada, amb una proposició simple, mai no pot tenir forma de pregunta, exclamació, prescripció o desig.
- La hipòtesi ha de ser expressada de forma senzilla, clara, concisa i unívoca, de manera que no deixi lloc a ambigüitats.
- Ha d’identificar les variables dependents i independents objecte del nostre estudi.
- Ha d’especificar quina és la naturalesa de la relació entre ambdós variables.
- Ha de ser falsable i empíricament comprovable
- No ha de contenir judicis de valor
Contrast d’hipòtesis
Alhora de formular la hipòtesi estadística, és necessari distingir la hipòtesi alternativa de la hipòtesi nul·la. La hipòtesi nul·la és aquella que postula que no existeix associació entre variables, i és la que serà objecte del contrast d’hipòtesi. En canvi, la hipòtesi alternativa és aquella que postula l’efecte que volem estudiar.
El contrast d’hipòtesi es realitza sempre sobre la hipòtesi nul·la i té per objectiu avaluar la seva plausibilitat: la probabilitat que la hipòtesi nul·la sigui certa (no hi hagi efecte). Per la qual cosa, serà necessari establir un nivell de confiança (en ciències socials, es considera acceptable un 95%) i un valor-p (0,05) que es defineix com la probabilitat que la hipòtesi nul·la sigui certa. Establert aquest nivell de confiança, rebutjarem la hipòtesi nul·la si el valor p obtingut a través de l’estadístic de contrast (chi quadrat, T de Student, F de Fisher…) és inferior a 0,05 rebutjarem la hipòtesi nul·la i acceptarem com plausible la hipòtesi alternativa. Cal remarcar que d’acord amb el principi de falsabilitat, les hipòtesis alternatives no es verifiquen, només s’accepten en tant aconseguim rebutjar la hipòtesi nul·la. Malgrat que aquest model de contrast d’hipòtesi no està exempt de crítiques, continua sent el procediment més emprat en l’elaboració de TFGs.
Els supòsits i proposicions de recerca
En un disseny de recerca qualitatiu no treballarem amb hipòtesis, sinó amb supòsits de recerca o proposicions que guiïn la nostra recerca. Tanmateix, igual que succeeix en els dissenys exploratoris en recerca quantitativa, trobarem recerques qualitatives, especialment les basades en dissenys emergents com la teoria fonamentada, on les proposicions no són formulades en l’etapa de disseny sinó que constitueixen el resultat final de la nostra investigació.
Els supòsits o proposicions tenen per funció establir les guies sobre les quals se centrarà la nostra recerca. Malgrat que la literatura metodològica no és clara en aquest punt, podem distingir els supòsits de les proposicions de recerca en relació a la funció que realitzen dins la recerca. Així doncs, els supòsits constituirien allò que prenem com a vàlid en tant ja es troba sustentat per investigacions prèvies i que no serà objecte de comprovació empírica; en canvi les proposicions serien aquelles afirmacions que constitueixen l’objecte de la nostra recerca. En aquest sentit, les proposicions han d’estar fonamentades teòricament i alineades amb els objectius de la recerca.
Un possible exemple de proposició en una recerca qualitativa seria: les dones que ocupen càrrecs de responsabilitat polític són avaluades pels mitjans de comunicació amb criteris diferents als seus homòlegs masculins a resultes de la prevalença d’estereotips de gènere.
A diferència d’una hipòtesi que es formula en la fase de disseny de recerca i ha de romandre inalterable durant la fase d’anàlisi i discussió de resultats, les proposicions poden ser objecte de reformulacions perquè el seu objectiu no és tant el de ser acceptades o rebutjades, sinó servir de guies per a enfocar i guiar millor la nostra recerca.
Les proposicions han d’estar fonamentades en el marc teòric i alineades amb el nostre objectiu de recerca i ens han de servir de punt de referència per a la recollida de dades. Així mateix, s’aconsella que incloguin els conceptes, dimensions o variables objecte del nostre estudi. De manera que sigui possible contrastar-les o validar-les amb la informació obtinguda a través de les entrevistes, observació i anàlisi de les dades qualitatives que fonamenten el nostre estudi.
