El disseny metodològic és aquell apartat on especifiquem les passes que haurem de seguir per donar una resposta fonamentada a la nostra pregunta de recerca. De fet, la paraula mètode prové del grec methodos, que significa el camí o la via que ens permet arribar a un destí, per tant podem entendre el disseny metodològic com el traçat del camí que nosaltres considerem més idoni per arribar a la meta o objectiu que ens hem fixat.
Per elaborar un bon disseny metodològic, cal haver formulat correctament tant l’objectiu general, com molt especialment els objectius específics, ja que són aquests els que guiaran la nostra investigació. Si en les etapes anteriors hem respost a les preguntes què s’investigarà (la pregunta de recerca), i per què s’investigarà (el problema de recerca), amb el disseny metodològic pretenem respondre a la pregunta del com s’investigarà.
Ara bé, no podem pensar el disseny metodològic com un comportament estanc desconnectat de les altres etapes de la nostra recerca. És necessari que aquest es trobi alineat amb les etapes precedents i que dialogui amb cadascuna d’elles. Per exemple, durant la revisió de literatura ja hem pogut identificar com les investigacions anteriors havien abordat metodològicament el nostre problema de recerca, el que pot donar-nos pistes de quins són els dissenys que poden resultar-nos més adequats o quines dificultats metodològiques podem trobar-nos en el desenvolupament de la nostra investigació.
D’altra banda, l’elecció del disseny metodològic dependrà sempre de com nosaltres hem formulat la pregunta, i més específicament els objectius de recerca. En aquest sentit, és un error freqüent alhora de dissenyar un TFG avantposar la decisió de la metodologia que emprarem a la formulació de la pregunta i dels objectius. Excepte en aquells casos on la pregunta de recerca és de per sí una pregunta metodològica, per exemple quan pretenem validar una escala o avaluar la robustesa d’un mètode d’anàlisi, l’elecció de la metodologia que escollirem es farà sempre en funció de la pregunta i dels objectius de recerca. Per aquest motiu, no té sentit començar una recerca afirmant que la nostra motivació alhora d’emprendre-la és fer un anàlisi del discurs o passar una enquesta, serà la formulació de la pregunta i dels objectius la que servirà per determinar quina serà la metodologia més adequada.
Així mateix, alhora d’escollir el disseny metodològic que utilitzarem cal tenir en compte els següents criteris:
- Que el disseny sigui adequat al temps que disposarem per elaborar la nostra recerca.
- Que disposem dels recursos materials i econòmics per desenvolupar aquest disseny metodològic
- Que tinguem accés a les dades que necessitem per dur a terme la recerca, ja siguin informants o dades secundàries.
- El nostre coneixement de les tècniques de recollida i d’anàlisi de dades per poder efectuar la nostra recerca.
Per elaborar un bon disseny metodològic cal que aquest sigui exhaustiu, de manera que la investigació realitzada pugui ser reproduïda per altres recercadors. El coneixement científic ha de ser sistemàtic, metòdic i reproduïble de manera que altres recercadors que segueixin les nostres mateixes passes puguin arribar als mateixos resultats.
hem de tenir en compte les següents dimensions:
- El paradigma epistemològic on inscrivim la recerca: positivista, post-positivista, interpretatiu, dialògic, crític, socio-construccionista…
- L’abast de la recerca: seccional (l’anàlisi se centra en un moment determinat del temps), de panell (on s’analitzen les mateixes unitats d’anàlisi en moments diferents del temps) o longitudinal (on analitzem com evoluciona un fenomen al llarg d’un determinat període de temps)
- L’orientació de la recerca: bàsica (si s’orienta a la producció i millora del coneixement científic a través de l’estudi d’un fenomen) o aplicada (si s’orienta a la resolució d’un problema o una aplicació pràctica del fenomen estudiat).
- La finalitat de la nostra recerca: exploratòria (pretenen oferir una interpretació aproximativa d’un fenomen poc estudiat), descriptiva (descriuen com es manifesta un determinat fenomen), correlacional (evidencien com s’associen les variables corresponents al fenomen estudiat) o explicativa (desenvolupen un model que permet explicar un fenomen determinat establint inferències causals entre les variables objecte d’estudi).
- La definició de la població i la delimitació de les unitats d’anàlisi.
- La metodologia: quantitativa, qualitativa o mixta.
- El mètode: estudi de cas, mètode comparatiu, mètode d’enquesta, mètode experimental, mètode etnogràfic, mètode biogràfic, investigació-acció, investigació-acció-participativa,…
- Els criteris de selecció de casos i els procediments de selecció mostral: criteris d’inclusió i exclusió dels casos considerats, mostreig teòric/qualitatiu, mostreig per bola de neu, mostreig de conveniència, mostreig opinàtic, mostreig per quotes, mostreigs aleatoris (simple, sistemàtic, estratificat, conglomerats, polietàpic)
- L’operacionalització de les variables d’estudi
- La formulació de les hipòtesis de recerca o de les proposicions/supòsits de recerca.
- Les fonts de dades: bases de dades estadístiques, corpus documentals, marcs mostrals, registres,…
- Les tècniques de recollida de dades: qüestionari, entrevistes, grup de discussió, tècniques observacionals, anàlisi documental, tècnica Delphi, anàlisi de dades secundàries,… (serà convenient assenyalar quants qüestionaris es passaran, quantes entrevistes es realitzaran i a quines categories d’informants, quants grups de discussió,…)
- Les tècniques d’anàlisi de dades:
- Anàlisis estadístics :descriptius, bivariants (anàlisi de taules de contingència, proves de mitjanes, ANOVA unifactorial, correlacions i regressions logístiques i lineals simples) i multivariants (anàlisi factorial, regressió lineal i logística múltiple, anàlisi de segmentació…)
- Anàlisi de xarxes socials
- Anàlisi de contingut (freqüencial, temàtic,…)
- Anàlisi del discurs (anàlisi crítica del discurs, repertoris interpretatius…)
- Anàlisi de marcs
- Teoria fonamentada
- Qualitative Comparative Analysis (Cs-QCA, Fs-QCA,…)
- La creació de l’instrument de recerca: disseny del qüestionari, del guió d’entrevista o de la pauta d’observació.
- Criteris de credibilitat i rigor de la nostra recerca: proves estadístiques emprades, estratègies de triangulació de dades de teoria, de mètodes,…
- La planificació temporal de la recerca: cronograma i descripció de les activitats que es duran a terme.
- Els criteris ètics: anonimització dels informants, confidencialitat, consentiment informat, impacte sobre la població objecte de la nostra recerca.
[Nota: És possible que no coneixeu totes les tècniques i mètodes referenciats. No us preocupeu. He optat pel criteri de l’exhaustivitat, incloent tots aquells mètodes i tècniques que considero que poden emprar-se en l’elaboració d’un TFG en Ciències Polítiques, tot i ser conscient que alguns d’aquests no són estudiats durant el grau de Ciències Polítiques. En apunts i receptes posteriors, trobareu una explicació de com emprar aquests mètodes i tècniques.]
