Un cop hem definit el tema, construït el problema, elaborat la pregunta i formulat els objectius ja estem en condicions d’armar els fonaments teòrics sobre les quals es basarà la nostra investigació. Per fer-ho, és necessari revisar allò que ja s’ha dit sobre el nostre problema i pregunta de recerca i identificar aquells conceptes, i relacions entre aquests, que serviran de fonament a la nostra argumentació. Tanmateix, és important recordar que la revisió de literatura ni comença ara, ni finalitza quan donem per tancat el marc teòric. De fet, tant la revisió bibliogràfica com l’elaboració de teoria ja l’hem iniciada quan hem definit el tema i hem construït el problema, i ens acompanyarà en cada nova etapa de la nostra recerca fins el moment d’escriure les conclusions. És per aquest motiu que diem que la investigació social no segueix una progressió lineal, sinó que avança en espiral a través d’un diàleg continu entre la teoria i les dades empíriques.
La diferència entre la revisió desenvolupada durant la construcció del marc teòric i aquella que elaborem en altres moments de la nostra recerca, és que el marc teòric requereix una revisió més aprofundida i sistemàtica, així com una major definició i estructuració conceptual. Podem doncs comparar el marc teòric amb els fonaments que suporten l’edifici sobre el qual es basa la nostra investigació. Si la fonamentació teòrica és dèbil, contínuament haurem d’estar apuntalant-lo i qualsevol ventada pot ensorrar-lo. En canvi ,si els fonaments teòrics són forts, aquest guanyarà en solidesa i resistència davant qualsevol imprevist.
Aquesta fonamentació es basa en dos moments: la revisió d’allò que ja s’ha dit sobre el nostre problema de recerca (el marc teòric referencial o estat de l’art) i la nostra pròpia contribució teòrica basant-nos en allò que ja s’ha dit, i sobre la qual construïm la nostra recerca (el marc teòric conceptual). Alguns/es autors/es prefereixen distingir clarament les dues etapes en dos apartats diferenciats, si bé és força comú abordar-les de forma integrada. Sigui quina sigui l’opció que vosaltres escolliu, és precís assenyalar que es tracta de dos moments diferenciats: en el primer revisem allò que altres autors/es han dit sobre el problema de recerca a fi de precisar-lo i clarificar-lo; en el segon seleccionem, definim i expliquem com s’associen els conceptes. És per aquest motiu que l’elaboració teòrica ha d’estar clarament alineada amb el problema, la pregunta i els objectius de la investigació i ha de ser congruent amb el disseny metodològic que elaborarem per dur-la a terme.
[En el cas que estiguem fent una investigació teòrica, l’elaboració del marc teòric –o una revisió a fons de la literatura sobre el problema de recerca- pot ser el resultat de la nostra investigació.]
Què és una revisió de literatura?
La revisió de literatura, també anomenada estat de l’art, és la que ens ha de permetre conèixer que han dit els altres autors/es sobre el nostre objecte d’estudi, com l’han investigat i a quins resultats han arribat. És a dir, es tracta de seleccionar i revisar quines han estat les contribucions teòriques més significatives dins la nostra disciplina (a les que podem sumar altres, si adoptem una perspectiva multidisciplinar) a l’hora de definir l’objecte d’estudi, quins supòsits, conceptes i hipòtesis han emprat, quins mètodes han utilitzat per investigar-lo i a quins resultats han arribat. Per fer una revisió bibliogràfica cal doncs fer una lectura orientada, seleccionant aquell material que pugui ser-nos útil per a la realització de la nostra recerca, avaluant-lo i integrant-lo en la mesura que ens resulti útil per donar resposta a la nostra pregunta de investigació.
A l’hora de decidir quin ha de ser l’abast temporal de la nostra revisió bibliogràfica tenim diferents opcions. Les orientacions científiques, aquelles més properes al positivisme, consideren que la revisió de la literatura ha de basar-se únicament en les darreres publicacions que han abordat el problema de recerca –per exemple, les aparegudes en les principals revistes d’impacte durant els darrers cinc anys-, en tant conceben el progrés científic de forma lineal i acumulativa on els estudis del present superen els del passat. En canvi, les orientacions hermenèutiques i interpretativistes sovint adopten un posicionament genealògic que les porta a revisar com s’han originat els conceptes i a analitzar detingudament quina ha estat la seva evolució posterior; en tant aquestes orientacions consideren que només podem comprendre un concepte a partir de l’anàlisi de com la disciplina l’ha conceptualitzat històricament. Finalment, enmig d’aquestes dues posicions, podem ubicar una orientació més pragmàtica que sense adherir-se a la visió acumulativa de la ciència, tampoc considera necessari fer un revisió històrica exhaustiva dels conceptes emprats, preferint centrar la seva atenció únicament en aquelles contribucions teòriques que considera més significatives per la comprensió de la problemàtica i pels propòsits (objectius) de la recerca. És aquesta tercera orientació la que considero més adequada per l’elaboració dels Treballs de Fi de Grau.
Què no és una revisió de literatura?
Una revisió de literatura no pot consistir en presentar un simple llistat de referències vinculades al nostre tema de recerca, ni en elaborar un conjunt de resums dels articles consultats. Aquestes són passes necessàries per fer una revisió de literatura, però no constitueixen la revisió en sí mateixa. Cal doncs que aquests formin part d’un fil argumental, a fi que la persona que llegeixi el nostre TFG entengui què plantegen cadascuna d’elles, quines semblances i diferències s’observen en relació a la conceptualització del problema, quins són els mètodes emprats per a la seva investigació i quins han estat els resultats obtinguts.
Alhora una revisió de literatura tampoc hauria de ser una cerca d’aquelles fonts que coincideixen exactament amb la formulació de la pregunta de recerca, ja que recuperant la metàfora fotogràfica que hem fet servir en un apunt anterior, estaríem apropant massa el zoom al detall, perdent profunditat de camp. Així, si esteu fent una recerca sobre els nous lideratges femenins a la política catalana, la nostra revisió de literatura òbviament hauria d’incloure aquells estudis que s’han fet sobre lideratge femení a la política catalana, però seria reduccionista quedar-nos aquí. Hauríem d’incloure també aquelles altres contribucions que han abordat el lideratge femení en un context més global, o en contextos relacionats o anàlegs al cas català, ja sigui el cas espanyol o si ens interessa ressaltar la dimensió nacional, en el cas d’altres nacions sense estat, i de ben segur hauria d’incloure també una revisió de les teories sobre el lideratge en general com sobre el lideratge polític en específic.
Podem imaginar aquesta aproximació al nostre objecte d’estudi a partir de la tècnica de reducció de la X, de forma anàloga a com procedim alhora d’aclarir una incògnita. Imaginem que la nostra investigació versa sobre el rol de les elits polítiques en la transició política de la dictadura a la democràcia a Romania, que anomenarem X. En aquest cas, és necessari identificar quina és la teoria més general on s’ubica la nostra recerca (la transició de la dictadura la democràcia) i quina és la més específica/substantiva (el rol de les elits polítiques en la transició política de la dictadura a la democràcia a Romania). Aleshores, podem identificar diferents nivells d’abstracció que ens permetran anar de la teoria més general a la més específica (aquella que constitueix el nostre objecte d’estudi). En aquest sentit, començaríem la nostra revisió bibliogràfica amb la identificació de les principals teories que estudien la transició de la dictadura a la democràcia centrant-nos en l’anàlisi de com han operat les elits polítiques. Posteriorment descendiríem un segon nivell i identificaríem les teories que expliquen el rol de les elits polítiques en les transicions de les dictadures a les democràcies en els règims post-comunistes de l’Europa de l’Est. I posteriorment, podríem encara arribar a un tercer nivell d’abstracció centrat en Romania. D’aquesta manera, donem resposta a dos problemes que afecten a tota recerca: el de l’especificitat i el de la generalitat. D’una banda, a l’ubicar el nostre estudi en un marc més ampli, no ens veiem constrets per les dificultats d’accés a la literatura específica sobre X (el rol de les elits polítiques…), el que ens soluciona el problema de l’especificitat; d’altra banda al situar la nostra recerca en un context més ampli, ens permet que les inferències a les que arribem tinguin un abast més general, és a dir no ens oferiran informació només sobre Romania, sinó també sobre les transicions polítiques a l’Europa de l’Est i fins i tot pot fer-ho per l’estudi de les transicions polítiques d’àmbit més general. És per aquest motiu, que podem imaginar l’elaboració d’un marc teòric com una piràmide invertida que va de la teoria més general a la teoria més específica delimitant així l’abast del nostre problema d’estudi.
En aquest sentit, abans de procedir a escriure la vostra revisió de literatura és aconsellable que llegiu diferents articles acadèmics per veure com han estructurat la revisió teòrica. És a dir, enlloc de fer una lectura centrada en el contingut (el què), cal que feu una lectura orientada a entendre la forma d’argumentar (el com), és a dir: que us demaneu quines referències han seleccionat i per què, com les presenten –si centrant-se en els autors/es o centrant-se en les teories i conceptes- i de quina manera aquestes referències contribueixen a fonamentar la posició teòrica pròpia que sostindrà l’autor/a de l’article que esteu llegint.
Estratègies per elaborar una revisió de literatura
Malgrat existeixen diferents estratègies alhora d’elaborar una revisió de literatura, en aquest apartat explicaré dues que poden ser útils per a l’elaboració del vostre TFG: la piràmide invertida i el test de la X.
La piràmide invertida implica passar d’allò més general a allò més particular a partir de la definició de nivells
Com fer una revisió de literatura?
A la recepta sobre cerca documental, hem vist diferents estratègies i fonts de cerca documental que poden ser-nos útils per a l’elaboració de l’estat de l’art. En aquest apunt, veurem com integrar-les per elaborar un marc teòric. En primer lloc, difícilment podrem emprendre una revisió de la literatura sense conèixer prèviament el tema que volem recercar. Per aquest motiu, una bona estratègia és començar llegint que diuen els manuals de ciència política sobre aquesta qüestió, la seva lectura ens ajudarà a precisar quins són els principals conceptes, teories i autors/es que centraran la nostra revisió de literatura. És convenient que no us centreu en un únic manual ja que cadascun d’ells acostuma a oferir una perspectiva diferent, ressaltant unes teories o altres. En aquest sentit, és aconsellable que repasseu els capítols que diferents manuals generalistes dediquen a aquesta problemàtica. Al costat dels manuals, també hauríeu de repassar els llibres específics i materials que heu treballat en les assignatures. Per exemple, si la nostra recerca se centra sobre un tema de comportament electoral, hauríem de revisar el manual de comportament electoral de Agustí Bosch i Eva Anduiza abans d’iniciar la recerca en bases de dades. En molts casos, aquestes lectures preliminars, especialment la lectura dels manuals generalistes, no és necessari referenciar-les al marc teòric ja que es tracta només de lectures preliminars que ens ha de permetre arribar a lectures més específiques.
Un cop disposem d’un coneixement bàsic del nostre tema i problema de recerca. Podem iniciar la nostra revisió bibliogràfica seguint les passes que hem indicat a la recepta sobre cerca documental. Així doncs, tal i com s’explica a la recepta, cal identificar les paraules clau traduïdes en diferents idiomes, els truncaments, les combinacions booleanes i les estratègies de cerca (mètode de bola de neu cap endavant i cap enrere).
El procés de revisió bibliogràfica és un procés de refinament constant de les referències considerades, a través de lectures cada vegada més aprofundides, fins a seleccionar les referències (llibres, capítols de llibre, articles acadèmics i investigacions realitzades)que seran candidates a formar part de la nostra revisió bibliogràfica. Alhora de seleccionar aquestes referències, cal tenir en compte la seva credibilitat acadèmica. En aquest sentit, no és aconsellable incloure en aquest apartat publicacions no acadèmiques (llibres de divulgació, articles periodístics o publicacions en webs no acreditades). Així mateix, en el cas d’un Treball Final de Grau, normalment és suficient incloure entre 10 i 20 referències, depenent dels criteris del vostre departament i dels consells del vostre tutor/a.
En el cas d’alguns materials, per exemple els llibres, sorgeix sovint una pregunta que amoïna a molts/es estudiants. És necessari haver llegit completament un llibre abans de referenciar-lo? La resposta és que és aconsellable, però no és obligatori. Allò que és obligatori és que coneixeu el seu contingut, la seva relació amb el problema, la seva rellevança i els debats teòrics en què s’emmarca. Per exemple, si estem fent un treball sobre cultura política segurament haurem de citar el llibre The Civic Culture (1963) d’Almond i Verba. Si teniu temps per llegir-lo, és un llibre fantàstic i aprendreu molt sobre els debats i preocupacions de la ciència política nord-americana als anys 60’, però segurament la seva lectura us ocuparia gran part del temps que haureu de dedicar a llegir altres articles més recents. Tanmateix, això no treu que no el podem citar si coneixeu quins són els debats que formula al voltant de la cultura política, el mètode comparatiu i d’enquesta per analitzar la cultura política de cinc democràcies i el seu impacte en els estudis posteriors. Alhora, si volem entendre millor el seu plantejament podríem llegir el capítol inclòs en el llibre Diez textos básicos de Ciencia Política. Ara bé, resultaria estrany presentar un TFG sobre cultura política que no fes referència al llibre d’Almond i Verba.
A l’hora de seleccionar les referències que formaran part de la nostra revisió cal diferenciar les referències que fan referència a teories generals, i a autors/es de reconegut prestigi, de les referències més específiques, aquelles que fan referència a estudis i investigacions que complementen les teories generals aplicades a un cas concret. Per exemple, si estem fent un estudi sobre cultura política catalana, les referències generals podrien fer referència als autors que han estat centrals en la definició de la problemàtica (Gabriel Almond, Sidney Verba, Ronald Inglehart, Robert Putnam,…); en un segon nivell podríem fer referència a aquells autors/es que han abordat la cultura política espanyola (Luz Morán, Jorge Benedicto, Mariano Torcal,…) i en un darrer nivell més específic aquells autors/es que s’han ocupat de la cultura política catalana (Lucia Medina, Gabriel Colomer, Jesús Maestro,…), si la nostra recerca se centra en canvi sobre la cultura política catalana de les dones, caldria especificar un altre nivell on s’abordessin altres contribucions que han abordat aquesta problemàtica incloent la perspectiva de gènere (Carole Pateman, Tania Vergé, Raül Tormos,…).
¿Com elaborar el marc teòric conceptual?
L’elaboració del marc teòric conceptual precisa que prèviament haguem fet una bona revisió de la literatura. A partir d’aquesta, podem escollir quins seran els conceptes i les teories que emmarcaran la nostra investigació. Per exemple, si la nostra recerca es basa en un estudi del lideratge polític femení dins la política catalana, hauria d’incloure quines teories sobre lideratge polític considerarem en la nostra recerca, com definim lideratge polític i quins valors i característiques considerem que defineix el lideratge polític femení respecte a altres tipus de lideratge.
Del que es tracta en aquest apartat és justificar quines són les teories amb les quals ens basarem, partint de la nostra revisió bibliogràfica, definir clarament els conceptes que utilitzarem i argumentar les associacions que s’estableixen entre els conceptes implicats. Un marc teòric conceptual no és sinònim d’un glossari de conceptes. Si el vostre tutor/a us aconsella incloure un glossari de conceptes a efectes didàctics, podeu incloure’l a l’annex, però aquest no hauria de substituir el treball d’elaboració del marc teòric conceptual que és una argumentació raonada dels fonaments teòrics sobre els quals construireu la vostra recerca.
Si teniu dificultats per elaborar el marc teòric conceptual, una bona estratègia es elaborar un mapa mental sobre la nostra recerca. Partint de la nostra pregunta de recerca, vincularem les teories i els conceptes associats a la mateixa, així con les relacions que establim entre aquests. De manera, que la seva representació gràfica pot ajudar-nos a la seva escriptura posterior.
Tal i com he esmentat a l’inici de l’apunt, la majoria de publicacions científiques acostumen a abordar el marc teòric referencial i el marc teòric conceptual de forma integrada, per la qual cosa és plenament acceptable que seguiu aquest model en l’elaboració del vostre TFG. Tanmateix, existeix una tendència recurrent a reduir el marc teòric a una revisió de literatura, de manera que queden difuminades així les nostres decisions: quines teories i conceptes escollim i perquè ho fem. Aquesta tendència importada de les ciències naturals, és menys justificable en el cas de les ciències socials, on pel seu caràcter multiparadigmàtic és habitual que per abordar una mateixa problemàtica ens trobem amb teories, conceptes i aproximacions al nostre objecte d’estudi divergents. És per aquest motiu, que en molts casos la mera revisió de literatura no és suficient per armar el nostre marc teòric, sinó que cal justificar les decisions que prenem a l’escollir una aproximació teòrica o altra, definir clarament els conceptes i justificar les associacions que establim en funció de les teories considerades. En aquest sentit, el paradigma de recerca on ens situem i les decisions que prenem afectaran la nostra forma d’aproximar-nos teòricament a l’objecte d’estudi.
Criteris que defineixen l’elaboració d’un bon marc teòric
Per acabar presentem aquí els criteris que ha de complir un marc teòric per a l’elaboració d’un TFG:
Hem ressenyat i discutit les referències, teories i autors/es més significatives per comprendre el nostre problema de recerca.
Hem identificar i elaborat aquelles teories i conceptes sobre els quals versarà la nostra recerca.
Els conceptes estan definits correctament de manera que facilitin la seva posterior operacionalització.
Les relacions entre conceptes estan degudament argumentades i fonamentades teòricament.
[Nota: Existeixen dissenys de recerca, com la teoria fonamentada, en què el marc teòric s’elabora de forma paral·lela al procés de recollida i anàlisi de dades. En aquests casos, la construcció del marc teòric es produeix en un moment posterior de la recerca i segueix unes estratègies d’elaboració diferents de les que hem presentat en aquest apunt.]
