En aquesta primera recepta aprendrem a cercar aquella informació acadèmica (articles, llibres, tesis,…) que pot ser-nos d’utilitat en el procés d’elaboració del nostre TFG. Tal i com hem vist en els apunts, la cerca d’informació no es limita únicament a l’etapa d’elaboració del marc teòric, sinó que va informant tot el procés de recerca, des de l’elecció inicial del tema fins a l’escriptura de les conclusions. És per aquest motiu, que us convé conèixer des d’un bon inici com fer una bona cerca documental i on trobar aquesta documentació.
On començar?
Tot procés de recerca comença a la biblioteca, ja sigui a la de la vostra universitat, a una biblioteca especialitzada o fins i tot a una generalista, però que disposi d’un bon fons documental. Actualment, una biblioteca no és només un espai físic amb sales d’estudi on s’emmagatzemen llibres, revistes i altres suports documentals, sinó també un conjunt de serveis als quals podeu accedir: la web de la biblioteca, la consulta del/s catàleg/s, el préstec interbibliotecari, els cursos de formació i l’accés a bases de dades especialitzades. No dubteu a informar-vos dels recursos que disposa la vostra biblioteca i a demanar consell als bibliotecaris i bibliotecàries. Ells us ajudaran a extreure el màxim profit d’aquests serveis.
La documentació del vostre treball de recerca comença a la biblioteca i no a Google. Actualment, l’accés universal a Internet ens ha fet creure que eines com Google podien substituir les biblioteques, i que era suficient introduir algunes paraules clau al nostre buscador per poder accedir a tota la informació que necessitem. Malauradament, no és així. Google és únicament un motor de cerca que utilitza diferents algorismes per trobar informació a la xarxa, i darrerament per promoure continguts de pagament que apareixen en primer lloc a les nostres cerques. No es preocupa ni del rigor, ni de la credibilitat de les fons que utilitza ni està pensat per satisfer les necessitats acadèmiques (A diferència de Google Scholar que sí és un cercador acadèmic). Així, al costat de fonts acreditades, trobareu un munt de propaganda, informació inútil o el que es pitjor encara, articles i fonts mancades de rigor i que contenen informacions falses. Confiar en Google per documentar el vostre TFG no només us farà perdre molt de temps, sinó que pot portar-vos a cometre errors importants.
Un altre font d’informació que sovint els estudiants utilitzen per informar-se a la xarxa són les enciclopèdies on-line com Wikipedia. A diferència de google, que és un cercador, la wikipedia és un projecte no comercial que sorgeix de la col·laboració entre usuaris/es. Malgrat que Wikipedia pot ser una molt bona alternativa a les enciclopèdies generalistes, per conèixer dades biogràfiques o quan necessiteu informació sobre un determinat país o fet històric, no és tant bona font pel que fa a consultes especialitzades, menys encara en l’àmbit de la ciència política, on els articles contenen importants errors i biaixos ideològics. És per aquest motiu, que no podeu considerar wikipedia com a font primària per a documentar el vostre treball, tot i que sí podeu utilitzar-la per fer una documentació preliminar que posteriorment sempre haureu de confirmar en fonts acreditades. En el cas que opteu per aquesta segona opció, és aconsellable que utilitzeu la versió en anglès que es considera més confiable.
En aquesta recepta coneixerem altres fonts més acreditades (més enllà de Google o Wikipedia) per guiar la vostra cerca d’informació. Penseu que no cal utilitzar-les totes, però sí que dediqueu un temps a conèixer-les, a fi de decidir quines s’adapten millor als vostres propòsits de recerca.
L’estratègia de cerca: Què buscar?
Abans d’iniciar una investigació, és necessari definir una estratègia de cerca: saber què volem buscar i on trobar-ho. En aquest sentit, podem començar per definir uns descriptors o paraules claus que estiguin relacionats amb el nostre tema i la nostra pregunta de recerca. Penseu que la cerca d’informació és un procés de difracció constant. Partim d’unes paraules clau que ens permetran arribar a uns documents a través dels quals podrem redefinir es paraules clau que ens permetran arribar a altres documents fins que aconseguim disposar d’un mapa complet de referències sobre allò que volem cercar.
Definir paraules clau – cercar- Avaluar les referències obtingudes – Seleccionar-les i desar aquelles referències d’interès- Redefinir les paraules clau – Tornar a cercar
El mètode que us proposo és el següent:
- Identifiqueu 4 o 5 paraules clau que considereu centrals en la vostra recerca. Les paraules clau poden ser complements nominals com “Eleccions Catalanes”; noms d’autors/es com “Justel” o conceptes com Abstenció, Participació, Abstenció diferencial
- Escriviu les mateixes paraules clau en català, castellà i anglès (o qualsevol altre idioma que coneixeu i que considereu rellevant pel vostre camp de recerca, per exemple si estem fent una recerca sobre el referèndum d’independència del Quebec ens pot resultar interessant buscar articles en francès si coneixem aquesta llengua).
- Escolliu quines seran les bases de dades sobre les quals iniciareu la vostra recerca: el catàleg de la universitat, bases de dades d’articles acadèmics, bases de dades documentals o Google Scholar (el buscador acadèmic de Google que aquest sí pot ser-nos útil per cercar informació documental acreditada).
- Trunqueu aquelles paraules clau que considereu pertinents incorporant el caràcter * el que us permetrà buscar múltiples terminacions de la paraula. Per exemple, si una paraula clau és feminisme, podem truncar-la com feminis* d’aquest manera els resultats obtinguts inclouran: feminista, feminisme, feminismo, feministas,… Tingueu en compte que quan trunquem estem ampliant el camp de recerca, i podem obtenir resultats no desitjats. Per exemple, si fem una recerca sobre totalitarisme i la trunquem com a total* obtindríem resultats com total, totals, totales que segurament no és allò que volem cercar. Si volem truncar-la, seria millor fer-ho com a totalit*.
- Introduïu cometes a fi d’especificar millor la recerca. Per exemple, si introduïm justícia de gènere, el nostre cercador buscarà tots els documents que continguin justícia, de, gènere. En canvi, si allò que ens interessa és el concepte “justícia de gènere” aquest ha d’anar introduït entre cometes.
- Utilitzeu els operadors booleans (AND, OR, NOT) i els de truncament (*) per refinar la vostra recerca. L’operador AND ens indica que tots dos termes han d’aparèixer a l’article, l’operador OR ens indica que ha d’aparèixer un o l’altre i l’operador NOT ens indica que aquell concepte no ha d’aparèixer a l’article. Per exemple si us interessa cercar article que tractin sobre capital social en Bourdieu, però no us interessen –per alguna raó. que apareguin els que fan referència a Putnam podeu escriure: “Capital Social” AND Bourdieu NOT Putnam.
- Utilitzeu filtres per refinar la vostra recerca en el cas que la vostra de dades així ho permeti. Per exemple, on voleu que els documents cerqui les paraules clau (al títol, a l’abstract, als descriptors de l’article, al cos del text,…), en quines revistes (indexades, de lliure accés, en castellà,…), en quines matèries (Ciència Política, Ciències Socials, Opinió Pública, Relacions Internacionals,…) o si voleu accedir només a referències o disposar del text complet.
- Trobeu una bona combinació de paraules clau (utilitzant operadors booleans i truncaments si s’escau), base de dades i filtres és la clau de volta de la vostra cerca documental: aquella que ens ha de permetre trobar un nombre de referències manejable, acreditades i rellevants pel vostre propòsit de recerca. Així doncs, si obteniu un resultat és massa ampli (per exemple 500 registres) heu de canviar les paraules clau o introduir nous criteris (filtres o combinacions booleanes) per especificar millor la vostra cerca, si en canvi és massa estret (per exemple només hem obtingut només 3 registres) elimineu condicions, busqueu a altres bases de dades o canvieu les vostres paraules clau.
- Un cop identificades les referències, no necessiteu llegir l’article sencer, el que us treuria molt de temps per poder fer cerques posteriors. En la majoria de casos és suficient llegir el títol, l’abstract i els descriptors (paraules clau incloses a l’article). Així mateix, també és aconsellable en un segon terme per avaluar la credibilitat de la font fixar-se si estem davant d’una revista indexada o no, així com el prestigi acadèmic de l’autor/autora de l’article (el nombre de citacions, si ha publicat altres articles en aquest camp, si forma part d’un grup de recerca reconegut,…). Posteriorment, podem fer un cribratge posterior llegint la introducció, les conclusions i la bibliografia [La comparació de diferents referències bibliogràfiques ens donaran una informació molt valuosa de quins són els articles o autors/es més referenciats, els quals podrem introduir en les cerques següents.]
- Un cop heu fet aquesta avaluació seleccioneu aquelles referències que considereu més adequades ja sigui en un document de text o millor encara, en un gestor bibliogràfic com Zotero, Mendeley, Refworks, Endnote, Papers,… [podeu consultar la recepta: els gestors de referències bibliogràfiques] i torneu a refinar la vostra recerca (incorporant noves paraules clau o noms d’autors/es que apareixen com a referents o buscant en altres bases de dades). Aquest mètode és el que es coneix com a bola de neu (utilitzar una referència per cercar altres referències). I podeu utilitzar-lo de dues maneres. La bola de neu cap endavant (el més habitual i que consisteix en utilitzar la font documental escollida per trobar noves referències, o la bola de neu cap enrere (que consisteix en cercar altres articles que referencïin el nostre article d’interès, algunes bases de dades com Web of Science permeten utilitzar aquest mètode).
On trobar la informació?
Disposeu de múltiples eines (catàlegs, bases de dades, cercadors especialitzats,…) per fer la vostra cerca documental. Tanmateix, cadascuna d’ella té les seves peculiaritats que van canviant amb el temps. Per sort, la majoria d’elles contenen manuals, FAQS (Respostes a preguntes frequents) i tutorials per aprendre a utilitzar-les. També podeu demanar ajuda als bibliotecaris/es o al vostre tutor/a en cas de tenir algun dubte sobre el seu ús. Aquí, em limitaré a nomenar les eines principals i a descriure-les breu-ment.
Els catàlegs de les biblioteques universitàries
El primer lloc per on podeu començar la vostra recerca és el catàleg de la vostra biblioteca. Si sou alumnes de la UdG podeu accedir-hi via: http://www2.udg.edu/biblioteca
Actualment, la majoria de catàlegs universitaris introdueixen funcions de metacercador. És a dir, no només busquen en els fons propis, sinó que realitzen cerques a les bases de dades d’articles acadèmics i als repositoris acadèmics que contenen (informes, materials docents, TFGs,…). Per poder accedir lliurament a alguns d’aquests recursos és necessari que ho feu des d’un ordinador de la pròpia universitat, o si us trobeu fora de la mateixa a través de l’opció Accés als recursos electrònics fora de la UdG https://vpngateway.udg.edu/ o aquella opció anàloga que trobareu a la pàgina web de la biblioteca de la vostra universitat.
A més del catàleg de la vostra biblioteca universitària, també val la pena consultar el CCUC (el Catàleg Col·lectiu de les Universitats Catalanes) http://ccuc.cbuc.cat/ Aquí podreu accedir a tot el fons documental de les biblioteques consorciades i demanar aquell material que estigui disponible via préstec interbibliotecari.
Bases de dades acadèmiques per articles en català i castellà
A més, del catàleg de la vostra biblioteca, és convenient que coneixeu les principals bases de dades acadèmiques.
Per trobar articles en català i castellà podeu utilitzar les següents bases de dades:
RECERCAT (Dipòsit de la Recerca de Catalunya) http://www.recercat.cat/
RACO (revistes catalanes amb accés obert) http://www.raco.cat/ Repositori de revistes catalanes.
DIALNET https://dialnet.unirioja.es/ Un dels repositoris més complets de revistes en castellà gestionat per la Universitat de La Rioja.
REDALYC (Red de revistas científicas de América Latina, El Caribe, España y Portugal) http://www.redalyc.org/ Repositori de revistes espanyoles i llatinoamericanes.
RECOLECTA https://www.recolecta.fecyt.es/ buscador (Meta-repositori que gestiona la Federación Española para la Ciencia y la Tecnología i que agrupa els diferents repositoris espanyols)
Bases de dades internacionals (inclouen l’accés a articles acadèmics de revistes en anglès)
A l’hora de considerar les bases de des internacionals, cal diferenciar aquelles bases de dades de lliure accés d’aquelles de pagament. En el segon cas, haureu d’accedir-hi a través de la web de la vostra biblioteca, a través del sistema d’autenticació que he esmentat abans si ho feu fora de la universitat.
Entre les bases de dades de lliure accés podeu consultar:
DOAJ Directory of Open Access Journals https://doaj.org/ Us permet accedir a un gran nombre d’articles a temps complet de les revistes que publiquen en accés obert
SCIELO http://scielo.isciii.es/scielo.php És una base de dades originàriament de Brasil que conté articles d’accés lliure i a text complet que conté accés a un gran nombre de revistes científiques d’Àfrica, Europa i Amèrica Llatina
GOOGLE SCHOLAR https://scholar.google.es/ És el cercador acadèmic de google, allà trobareu accés a articles tant d’accés a text complet com no, i veureu el nombre de citacions de cada article el que constitueix un indicador de la seva credibilitat.
A més d’aquestes bases de dades d’accés lliure, és molt aconsellable que coneixeu i utilitzeu les bases de dades de pagament que heu d’accedir a través de la web de la vostra biblioteca, per aquest motiu no us facilito els enllaços, només els noms.
WEB OF SCIENCE (WoS) És segurament la base de dades més reconeguda en tant conté les revistes acadèmiques de més prestigi acadèmic internacional. [Si bé, alguns pensem que els criteris d’inclusió d’una publicació a la web of Science són discutibles en tant presenten un clar biaix cap a les revistes anglo-saxones]
SCOPUS Després de Web of Science és la base de dades més reconeguda amb uns criteris d’inclusió més laxes.
EBSCOHost És una meta-base de dades d’articles acadèmics que conté accés a un gran nombre de bases de dades acadèmiques i llibres electrònics
JSTOR És un dipòsit de recerca que conté a prop de 2000 revistes electròniques. El tret distintiu de JSTOR és que inclou articles digitalitzats que no es troben en altres bases de recerca. Per exemple, si ens interessa trobar un article de Gabriel Almond de 1950, JSTOR és la millor opció per trobar-lo.
PROQUEST Permet accedir tant a articles acadèmics, tesis doctorals, publicacions periòdiques i a les notícies dels principals diaris nord-americans des del segle XIX.
PROJECT MUSE És un projecte consorciat entre 250 editorials universitàries d’arreu del món que permet accedir a llibres i revistes editats per aquestes,
A més d’aquestes bases de dades generalistes, cal citar les gestionades per les principals editorials acadèmiques com SPRINGERLINK, SAGE, WILEY ONLINE JOURNALS o TAYLOR & FRANCIS.
Consulta de legislació i jurisprudència
ARANZADI De pagament, heu d’accedir a través de la biblioteca de la vostra universitat, i us permet accedir a tota la legislació estatal consolidada, legislació autonòmica, europea i iniciatives legislatives. Altres bases de dades similars a Aranzadi també de pagament són: VLEX, LA LEY, EL DERECHO.
BOE http://www.boe.es En accés obert, us permet accedir a la legislació espanyola.
HUDOC https://hudoc.echr.coe.int/ Base de dades de sentències, informes, resolucions, casos… del Tribunal Europeu de Drets Humans
JURISPRUDENCIA DEL CGPJ http://www.poderjudicial.es/search/ Cercador de jurisprudència i doctrina judicial del Consell General del Poder Judicial, del Tribunal Suprem, de l’Audiència Nacional, dels Tribunals Superiors de Justícia i de les Audiències provincials.
JURISPRUDENCIA CONSTITUCIONAL http://hj.tribunalconstitucional.es/ Base de dades de jurisprudència constitucional del Tribunal Constitucional (TC).
JURISPRUDENCIA DE LA UE http://eur-lex.europa.eu/collection/eu-law/ Base de dades amb informació sobre legislació i jurisprudencia de la Unió Europea.
LEXIS NEXIS De pagament. És una base de dades d’informació legal, econòmica i d’actualitat. Especialitzada en legislació dels EEUU, Anglaterra i la Unió Europea. Inclou el text complet de moltes revistes i diaris tant especialitzats com generals
Tesis Doctorals
Un altre font d’informació a considerar són les tesis doctorals. En tant que treballs aprofundits sobre una determinada temàtica que suposen una contribució original i rellevant a la disciplina, us poden ser de molta utilitat per elaborar el vostre marc teòric i conèixer a fons els debats dins la disciplina. Alguns dels repositoris més importants de tesis doctorals són:
TDX (Tesis Doctorals en Xarxa) http://www.tdx.cat/ Aquí trobareu les tesis de les Universitats Catalanes, la majoria accessibles a text complet.
TESEO https://www.educacion.gob.es/teseo/ Per consultar les tesis doctorals de les universitats espanyoles. En molts casos apareix el títol de la tesis, però no ens permet accedir al text complet, que caldrà buscar-lo a repositori de la Universitat específica.
DART (tesis en accés obert) http://www.dart-europe.eu Repositori de tesis en accés obert de diferents països de la Unió Europea
Dipòsits Digitals Universitaris
Els dipòsits digitals universitaris ens permeten accedir a articles, dades de recerca, materials docents, recursos d’aprenentatge, tesis doctoral, tesines de final de màster i treballs de final de grau de diferents universitats catalanes. [Us aconsello que consulteu altres treballs de final de grau en Ciències Polítiques elaborats en altres universitats i que poden servir-vos de font d’inspiració per a l’elaboració del vostre TFG.
DIPÒSIT DIGITAL DE LA UdG (DUGI) http://dugi.udg.edu/
DIPÒSIT DIGITAL DE LA UAB https://ddd.uab.cat/
DIPÒSIT DIGITAL DE LA UB http://diposit.ub.edu/
MATERIALS DOCENTS EN XARXA http://www.mdx.cat/
O2 (Repositori Insititucional de la Universitat Oberta de Catalunya) http://openaccess.uoc.edu/webapps/o2/
REPOSITORI OBERT UDL (Repositori Universitat de Lleida) https://repositori.udl.cat/
RIUVIC (Repositori Institucional de la Unviersitat de Vic) http://repositori.uvic.cat/
REPOSITORI INSTITUCIONAL URV (Respositori Institucional de la Universitat Rovira i Virgili) http://repositori.urv.cat/fourrepopublic/
REPOSITORI UNIVERSITAT JAUME I http://repositori.uji.es/xmlui/
UPC COMMONS (Repositori de la Universitat Politècnica de Catalunya) https://upcommons.upc.edu/
e-REPOSITORI UPF (Repositori de la Universitat Pompeu Fabra) https://repositori.upf.edu/
MEMÒRIA DIGITAL DE CATALUNYA http://mdc1.cbuc.cat/ Repositori cooperatiu en accés obert que conté documents digitalitzats relacionats amb Catalunya i el seu patrimoni (fotografies, mapes, cartells,…)
Xarxes Socials Acadèmiques
ACADEMIA http://www.academia.edu Xarxa Social orientada al món acadèmic amb més de 18 milions d’usuaris registrats. Allí els acadèmics/ques acostumen a referenciar els seus papers, ponències,… posant molts d’ells en accés obert.
RESEARCHGATE http://www.researchgate.net Xarxa Social semblant a l’anterior on els acadèmics/ques pengen la seva recerca. A més, inclou un interessant apartat Q&A (Questions and Answers) on es poden fer preguntes a la comunitat o cercar preguntes que una altra persona ha fet [Altres webs de Q&A serien QUORA https://www.quora.com/ (d’àmbit generalista) i STACK OVERFLOW https://stackoverflow.com/ (orientada a programadors/es).]. Tot i ser una bona alternativa a academia.edu el fet d’haver abusat de pràctiques d’spam publicitari ha reduït la seva credibilitat en el món acadèmic. Tanmateix, continua sent un bon recurs a emprar.
