Un cop hem identificat el tema i hem construït el problema, estem ja en disposició d’elaborar la nostra pregunta de recerca. Tota investigació comença amb una pregunta a la qual el nostre treball vol donar una resposta, fins que no tenim pregunta, no tenim recerca. Penseu la pregunta de recerca com el fil d’Ariadna que ens acompanyarà al llarg de tot el nostre procés, per la qual cosa la seva elaboració no pot ser mai mecànica, sinó que requereix que hi dediquem temps, esforç i posem a prova la nostra capacitat de raonament. Quan més clara, precisa, pertinent i rellevant sigui la nostra pregunta de recerca, més fàcil ens serà respondre-la. Si heu definit i elaborat correctament el problema, teniu bona part del camí aplanat per construir la vostra pregunta de recerca.
[Cal tenir present que existeixen altres enfocs de recerca que no atorguen la mateixa centralitat a la pregunta de recerca. Per exemple, l’enfoc positivista clàssic desplaça el seu focus d’atenció cap a les hipòtesis, mentre els enfocs aplicats centrats en la intervenció o en l’avaluació de programes estan centrats en els objectius. Pot ser el cas, doncs, que ens trobem amb recerques que prescindeixin de la necessitat d’incloure una pregunta de recerca. Reprendrem aquesta qüestió en els futurs apunts dedicats a les hipòtesis i als objectius de recerca]
Quants tipus de pregunta de recerca hi ha?
Alhora de plantejar-nos com serà la nostra pregunta de recerca, és necessari saber quina serà la seva naturalesa. D’acord amb Giddens & Sutton (2014) podem classificar les preguntes de recerca en ciències socials en quatre tipus:
- Preguntes factuals: són preguntes que s’interroguen sobre fets que ocorren en la realitat. Per exemple, quines són les causes que expliquen el creixement del suport social a l’independentisme, quins factors expliquen l’existència d’una bretxa salarial entre homes i dones en determinats grups professionals o quina ha estat l’efectivitat de les polítiques per prevenir la violència masclista en un determinat país.
- Preguntes comparatives: són preguntes que comparen com es manifesta un fenomen en elements diferents. Per exemple, un estudi que s’interrogués sobre per què el rol en de l’exèrcit els processos de democratització d’Espanya i Portugal o les diferències de vot a partits emergents en zones rurals i urbanes.
- Preguntes progressives: són preguntes que incorporen l’evolució d’un fenomen al llarg del temps. Per exemple, com ha canviat la cultura política a la societat espanyola des de la transició fins a l’actualitat, o com ha evolucionat l’abstenció diferencial a Catalunya des de 1980 fins a2017.
- Preguntes teòriques: són preguntes d’àmbit teòric que aborden debats i controvèrsies de la teoria política i social clàssica, moderna i contemporània. Per exemple, quines han estat les crítiques feministes que s’han realitzat al concepte de cultura política d’Almond i Verba o quines són les diferències alhora de conceptualitzar la llibertat positiva entre el republicanisme clàssic i el modern.
De fet, l’elecció d’un o altre tipus de preguntes de recerca condicionarà no nomes el contingut, sinó també la forma que adoptarà: quins seran els pronoms interrogatius i els verbs que utilitzarem, així com quines relacions establirem entre els conceptes o variables que incloem. Tal i com veurem en els successius apunts, en l’àmbit de la recerca científica sempre tenim llibertat per escollir, però aquesta llibertat està condicionada per les decisions que prèviament anem adoptant.
Com s’elabora la nostra pregunta de recerca?
La pregunta s’ha de basar-se en allò que voleu saber, allò que voleu explicar i allò que voleu comprendre. Ara bé, la nostra pregunta de recerca no pot portar inclosa la resposta. És a dir, ha de ser realment una pregunta. Aconseguir-ho no sempre és fàcil, i en molts casos haureu de dedicar temps a elaborar la vostra pregunta de recerca fins que trobeu aquella formulació que resulti més idònia. [A no ser que feu una recerca seguint l’enfoc clàssic de la teoria fonamentada on la pregunta de recerca és sempre la mateixa: ¿Què és el que passa aquí?]
Si bé trobareu recerques que contenen més d’una pregunta de recerca, és aconsellable que un TFG tingui una única pregunta central de recerca, que podem subdividir en altres preguntes connectades. De no fer-ho així, correm el risc d’estar fent dues o més investigacions per cada pregunta que volem respondre.
És aconsellable que la nostra pregunta de recerca estigui introduïda per un modelitzador (dit altrament, un pronom interrogatiu o clàusula interrogativa): Com? Per què? Qui? Quins? De quina manera? Què? En quina mesura?… Sovint el tipus de modelitzador (pronom interrogatiu) escollit ens indica el tipus de pregunta que volem elaborar Per exemple: Per què? (pregunta causal); De quina manera? Com? Quins? (pregunta factual), En quina mesura? En quin grau? (pregunta quantitativa),… Així mateix, evitarem les preguntes de recerca formulades de tal manera (és a dir sense modelitzador) que puguin ser respostes amb un sí o un no.
Finalment, evitarem introduir judicis de valors a la nostra pregunta de recerca o que aquesta porti suggerida la resposta ja sigui de forma directa (És cert què?) o indirecta. [De fet, aquesta és la diferència entre la pregunta de recerca i una hipòtesi, que és una temptativa de resposta plausible a una pregunta de recerca]
Criteris que hauria de complir una pregunta de recerca
Un cop hem vist, com construir una pregunta de recerca, cal tenir en compte els criteris que hauria de complir una bona pregunta de recerca per poder-la incorporar a la nostra investigació. Seguint la proposta de Quivy i Van Campenhoudt (2006) aquests criteris poden ser:
La claredat: la pregunta de recerca ha de ser comprensible per qualsevol persona que tingui un coneixement mitjà de la vostra disciplina, utilitzant un llenguatge i uns conceptes precisos, que no deixin llocs a equívocs i que acotin clarament allò que preteneu conèixer. És a dir, ha de ser:
- Clara
- Precisa
- Concisa i unívoca
La viabilitat: la pregunta de recerca ha de ser investigable i factible en funció dels recursos de temps, d’accés al camp i als/les informants i dels coneixements teòrics i metodològics necessaris per respondre-la. És a dir, ha de ser:
- Realista (amb els recursos que disposem)
La pertinença: Tal i com ja hem dit abans, la pregunta de recerca ha de ser realment una pregunta, basar-se en el coneixement d’allò que és real – a no ser que elaborem una pregunta teòrica- a fi de millorar-ne la nostra comprensió. És a dir:
- Ha de ser realment una pregunta,
- Ha d’abordar l’estudi d’allò que és real i basar-se en l’anàlisi dels canvis o del funcionament d’un determinat procés. (aquest criteri no opera en les preguntes teòriques)
- Ha de tenir voluntat de comprensió dels fenòmens estudiats
Finalment, penseu que un cop heu elaborat la vostra pregunta inicial de recerca, és probable que aquesta es vagi modificant a mesura que avancem en la investigació. Per exemple, quan abordem el marc teòric podem trobar-nos amb la necessitat d’introduir canvis en la seva formulació en funció de les teories i conceptes considerats, i el mateix pot passar a l’elaborar el disseny metodològic. En qualsevol cas, la majoria d’aquests canvis són d’especificació i no suposaran un canvi rotund en el sentit i direcció de la pregunta de recerca. A no ser que ens trobem en un carreró sense sortida i veiem que no podem avançar, el que ens obligarà a reformular globalment la nostra pregunta. En aquest cas haurem de tornar enrere per refer allò que hem caminat.
En qualsevol cas, penseu sempre la pregunta com el puntal sobre el que se sosté la vostra investigació, tingueu-la present en cada passa que donareu a partir d’ara i planegeu totes les vostres futures passes en funció d’ella.
Si voleu saber més sobre aquest tema, podeu consultar
Giddens, Anthony & Sutton, Philipp W. (2014). Sociologia. Madrid: Alianza Editorial.
Quivy, Raymond & Van Campenhoudt, Luc (2006). Manual de recerca en Ciències Socials. Barcelona: Herder.
,
Exercici sobre preguntes de recerca
D’acord amb els criteris que hem presentat, avalueu les següents preguntes de recerca:
¿Quin impacte ha tingut la planificació territorial urbana sobre la vida dels habitants a Catalunya?
¿Fins a quin punt l’augment de l’atur en el sector de la construcció explica que s’hagin dut a terme grans megaprojectes d’obra pública, que a més de tenir per finalitat defensar els interessos del sector han tingut com a objectiu de minimitzar el risc de conflictes socials que aquesta situació comporta?
Els empresaris de diferents països d’Amèrica Llatina, tenen la mateixa concepció de la competència econòmica que als Estats Units i el Japó?
És socialment just el model de seguretat social a l’Estat Espanyol?
Quins canvis es produiran en els propers vint anys en el sistema d’educació a Catalunya?
L’atur afecta més els joves que als adults?
